glucèmia

glicèmia, glucemia (es), glycemia (en)
f
Medicina

Presència de glucosa en la sang.

Normalment la sang en conté una xifra constant, que segons el mètode amb què és feta la determinació (mètodes químics o enzimàtics) oscil·la entre 60 i 120 mg/100 ml de sang total. Per damunt d’aquesta xifra hom parla d'hiperglucèmia, i per sota, d'hipoglucèmia. La hiperglucèmia s’esdevé sobretot per manca d’insulina (diabetis mellitus) o per excés d’altres hormones com els corticoesteroides, el glucagó, l’hormona de creixement, l’aldosterona, etc. La hipoglucèmia és deguda sobretot a un excés d’insulina i a deficiències dels antagònics de la insulina. Per a la diagnosi de la diabetis no és suficient, de vegades, la determinació usual de la glucèmia en dejú. Calen mètodes complementaris d’estudi dels glícids, com l’estudi de la corba de glucèmia; en aquesta prova hom dóna una quantitat establerta de sucre i determina la glucèmia als 30, 60, 90 i 120 minuts. Hom considera que existeix una intolerància a la sobrecàrrega de glucosa si apareixen valors de glucèmia iguals o superiors als 200 mg/100 ml als 120 minuts i en algun altre moment de la corba.