Es juga en un tauler quadrat de columnes i fileres de dimensions variables (19 x 19; 13 x 13 o 9 x 9, segons el nivell) en la intersecció de les quals els dos contrincants col·loquen alternativament les fitxes respectives, anomenades pedres (blanques i negres), de les quals disposen en nombre il·limitat. Un cop col·locades, les pedres no es poden moure, i l’objectiu és aconseguir controlar la major àrea del tauler possible (“territori”), tancant-lo amb les pedres pròpies o bé encerclant les del contrari. Joc d’estratègia, ha estat comparat amb els escacs, bé que les regles són molt més simples i el nombre de jugades possibles és molt superior i que es basa més en la visió general i la intuïció que no pas en l’anàlisi purament lògica. Les primeres notícies del joc són d’entre l’any 1000 i 2000 aC. Sorgit a la Xina, on rep el nom de weiqi, probablement abans del segle VIII ja era conegut al Japó (on rep la designació per la qual és internacionalment coneguda), a Corea (baduk) i a la resta de l’Àsia oriental d’influència cultural xinesa, on gaudeix d’una gran popularitat, comparable a la dels escacs a Occident. A Europa fou conegut des del segle XVII, i es difongué molt lentament. El primer campionat d’Europa se celebrà el 1957. Des de la segona meitat del segle XX hom celebra campionats internacionals. El 1979 es fundà el Club de Go La Pedra, el primer de Catalunya. L’any 2016 AlphaGo, un ordinador programat per Google, derrotà per primer cop un gran mestre internacional de go, esdeveniment d'una importància similar a la derrota del campió mundial d'escacs Garri Kasparov per l'ordinador Deep Blue (1997).
f
Jocs