El terme apareix en el llibre dels salms, i designa un cos amorf i en estat embrionari. Present en la càbala, des del segle XVII, hom donà aquest nom a la mena d’autòmata que, convenientment animat per rituals i fórmules màgiques dels rabins, obeïa les ordres d’aquests. La llegenda es difongué en les comunitats hebrees de l’Europa central, especialment entre els adeptes al hassidisme. Passà a la literatura de gènere fantàstic: entre altres, empraren el tema del golem Jakob Grimm i E.T.A .Hoffmann. El rabí Yudl Rosenberg recollí en la narració El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (1909) diverses tradicions relatives a aquest ésser. Posteriorment,inspirà la novel·la Der Golem, de Gustav Meyrink (1915) i a tres pel·lícules de Paul Wegener.
m
Judaisme