Les primeres embarcacions eren de vapor i tenien el casc amb la proa i la popa aixamfranades, un sol pis cobert i bancs transversals reversibles. Els anys vint aparegueren les de dos pisos i motor dièsel. A la dècada de 1950 les golondrines tenien proa i atracaven de popa, mentre que al final de segle s’incorporaren en alguns serveis els catamarans.
L’origen de les golondrines de Barcelona es remunta a l’any 1884 quan l’indiano Leopold Herrera posà en servei petits vaixells de vapor per a transportar banyistes des del moll de les Drassanes fins a les noves instal·lacions de banys al contradic de la Barceloneta. El negoci no prosperà, i fou adquirit per Feliciana Goñi, que el 1888 inicià el transport de visitants, coincidint amb l’Exposició Universal, seguint dues línies: l’una al final de l’escullera i l’altra davant de la Barceloneta; aquesta darrera fou abandonada quan el servei del tramvia féu més ràpid el viatge per terra que per mar. El 1923 nasqué una nova companyia, els tres vaixells de la qual foren coneguts com gaviotas. Totes dues companyies foren absorbides a la dècada dels quaranta per l’empresa Sirenas. A partir del final del segle XX, s’incorporaren nous trajectes sense parada per visitar els sectors del port i la vil·la olímpica, el Fòrum, ja a tocar de la desembocadura del Besòs, i la nova bocana a la zona del Llobregat. El 2012 s’hi podien fer dos recorreguts, segons el tipus d’embarcació. Amb la golondrina tradicional, amb buc de fusta, es recorria tot l’interior del port, fins a arribar a l’escullera (35 minuts de durada), i amb la golondrina catamarà, amb dues cobertes, es navegava per una part del recinte portuari i per la façana marítima fins a la zona del Fòrum (noranta minuts de durada).