Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba

(Cabra, Andalusia, 1585 — Montalbà, Aragó, 1635)

Primer príncep de Maratea, comanador major de Montalbà a l’orde de Sant Jaume, mestre de camp general de l’exèrcit del Palatinat.

Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba. Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612. Fou governador i capità general interí de Milà. Serví a la guerra contra els holandesos. Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen (1622) i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi. Assistí a la presa de Breda (1625). El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona. Ambaixador extraordinari a París (1632), participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el 1634, que tornà a la península Ibèrica. Alessandro Manzoni l’esmenta a I promessi sposi.