Descendent de catalans per part de mare i de pare alemany, estudià ciències polítiques i economia a la Universitat de Heidelberg. L’any 1987 s’establí a l’Estat espanyol, on obrí amb altres socis una consultoria. El 1996 fou condemnat a 14 anys de presó per col·laboració amb ETA en el segrest dels empresaris Emiliano Revilla i Diego Colón de Carvajal, participació que ell sempre negà, així com també diversos dels involucrats en els fets. Durant els anys de condemna (aixecada el 2002), cursà la carrera de dret, en la qual es llicencià per la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Col·legiat pel Col·legi d’Advocats de Pamplona després que el de Madrid li denegués l’ingrés, obrí despatx propi a Madrid i des d’aleshores se centrà, sovint formant part d’equips jurídics, en casos sobre abusos de poder i violacions de drets fonamentals per part d’institucions de l’Estat, molts dels quals amb un fort component polític. Entre aquests casos cal esmentar l’acusació contra la policia d’una familiar d’una de les víctimes de l’atemptat de l’11 de març de 2004 (2007), contra Israel pels bombardeigs de residències de palestins (2008) i de la flotilla a Gaza (2010), contra els assessors del govern nord-americà que idearen el centre de detenció de Guantánamo (2008), la querella contra l’extresorer del PP Luis Bárcenas (2013), la defensa del ciberactivista Edward Snowden (2014) i d’una diputada de Madrid acusada de tràfic d’influències absolta el 2015 per falta de proves.
Des de l’any 2017 encapçala davant dels tribunals europeus la defensa dels polítics independentistes catalans exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, i també la del raper Valtònyc, i posteriorment, a l’Estat espanyol, la del president de la Generalitat inhabilitat Quim Torra. El setembre del 2020 denuncià reiterades violacions anònimes del seu despatx i al desembre la jutge de l’Audiència Nacional el processà per presumpte blanqueig de capitals amb relació al narcotraficant José Ramón Prado Bugallo (Sito Miñanco), que havia defensat.
A banda de la seva activitat als tribunals, és professor de dret processal i penal al Centro de Estudios del Colegio de Abogados de Madrid, assessor de l’European Center for Constitutional and Human Rights de Berlín, del Palestinian Center for Human Rights de Gaza i membre de l’equip de litigis estratègics de l’Observatori DESC de Barcelona i editor de la revista Mongolia. Ha publicat els llibres Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso (2019) i Así están las cosas. Cómo ganamos en Europa (2020), sobre la defensa dels polítics independentistes catalans.