Vida i obra
Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari. El 1956 viatjà a París i el 1959 s’instal·là a Barcelona. El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard.
Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker, adaptat per Vicente Aranda a Las crueles (El cadáver exquisito) (1968); i les novel·les De cuerpo presente (1963), traslladada a la pantalla per Antton Eceiza (1965), Los once y uno (1964), Trece veces trece (1964) i El roedor de Fortinbrás (1965).
Paral·lelament inicià una trajectòria cinematogràfica com a guionista de Fata Morgana (1965-66, V. Aranda) i director dels curts Ditirambo vela por nosotros (1966) i El horrible ser nunca visto (1966), que utilitzà com a carta de presentació per integrar-se a l’Escola de Barcelona. Còmode amb els postulats estètics d’aquest moviment rupturista, produí, realitzà i protagonitzà el llarg Ditirambo (1967), al qual seguiren El extraño caso del Dr. Fausto (1969) i Aoom (1970), escrits i produïts per ell mateix i fotografiats pel seu germà Carlos.
Les exigències del mercat li impediren completar el pla de “les deu pel·lícules de ferro del cinema espanyol”, i l’obligaren a buscar la col·laboració dels cantants Víctor Manuel i Ana Belén per augmentar la difusió comercial dels seus títols següents: Morbo (1972) i Al diablo, con amor (1972). Ja allunyat de Barcelona, després de rodar La loba y la paloma (Rocanegra) (1973), adaptà La Regenta (1974-75), feu Beatriz (1976) i Parranda (1977), fins que Reina Zanahoria (1977-78) li permeté retrobar-se amb el món esbojarrat, barroc i propens a les paradoxes que també reapareix a Epílogo (1983), adaptació de les seves novel·les Rocabruno bate a Ditirambo (1965) i Gorila en Hollywood (1980). La seva producció literària s’amplià amb obres com ara Operación “Doble Dos” (1974), objecte d’un guió escrit en col·laboració amb Sam Peckinpah però no rodat; La reina roja (1981), La noche y el viento (1983); El asesino triste (1994) i De Sade (1999).
Paral·lelament, realitzà una activitat cinematogràfica en què la literatura ocupa un lloc destacat: Remando al viento / Towing with the Wind (1987), film rodat en anglès que recrea la gestació del mite de Frankenstein a les mans de Mary Shelley, recompensada amb cinc Goya, la Concha de Plata al Festival de Cinema de Sant Sebastià i el Sant Jordi de Cinematografia 1989 al millor film espanyol; també abordà Don Juan en los infiernos (1991) i Mi nombre es Sombra (1995), una recreació del mite del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. D’altra banda, retornà als marges de l’absurd amb La reina anónima (1992); explorà els codis del thriller a El detective y la muerte (1992-93), premi del Círculo de Escritores Cinematográficos 1994; i tractà el futbol a El portero (2000), que obtingué el Sant Jordi de Cinematografia 2001 al millor film espanyol.
Ha publicat el llibre de memòries El hombre que soñaba demasiado (2005). El mes de juliol del 2025 l’Academia del Cine Español anuncià que el 2026 rebrà el Goya d’Honor.
Altres films
1979? “Miniman y el Superlobo” (ep. de Cuentos para una escapada).
1980 Una leyenda asturiana (curtmetratge documental).
1984 Los pazos de Ulloa (4 x 55’, tv).
1989? “La mujer fría” (capítol de la sèrie La mujer de tu vida, tv).
1991 El lado oscuro (telefilm).
2005 El geni tranquil.
2007 Oviedo Express.
Bibliografia
- Cercas, J. (1993): La obra literaria de Gonzalo Suárez. Barcelona, Quaderns Crema.
- Hernández, J. (1991): Gonzalo Suárez: un combate ganado con la ficción. Festival de Cinema d’Alcalá de Henares.
- Riambau, E. I Torreiro, C. (1993): Temps era temps. El cinema de l’Escola de Barcelona i el seu entorn. Barcelona, Generalitat de Catalunya.