Estudià sociologia i ciències polítiques a la Universitat d’Örebro. El 1971 fou nomenat secretari d’organització de les Joventuts Socialistes. Diputat en la legislatura 1979-84, el 1985 fou escollit regidor de Katrinenholm, càrrec que ocupà fins el 1989, que fou nomenat ministre d’Afers Escolars. El 1994 passà a encarregar-se del Ministeri de Finances amb el govern d’Ingvar Carlsson, a qui el març del 1996 succeí com a primer ministre després de la seva dimissió. Aquell mateix mes, Persson també fou nomenat líder del Partit Socialdemòcrata dels Treballadors Suecs (SAP) en substitució de Carlsson. En les eleccions legislatives del 1998, la seva formació patí un cert retrocés i obtingué el 36,7% dels vots (9 punts per sota del resultat de l’any 1994). Es mantingué en el càrrec de primer ministre, i formà un govern minoritari que signà un acord amb el partit d’esquerra i els Verds. Un dels temes que marcaren el seu mandat fou el debat sobre l’adhesió de Suècia a la Unió Econòmica i Monetària (UEM). La forta divisió social sobre aquest tema dificultà la presa de posició oficial del govern. Finalment, el març del 2000, el SAP es pronuncià a favor de l’adhesió a la UEM, que es decidiria en referèndum. El primer semestre de l’any 2001, Göran Persson dirigí la presidència sueca de la UE. Després de les eleccions del setembre del 2002, en les quals el partit socialdemòcrata assolí el 42% dels vots, fou de nou elegit primer ministre al capdavant d’un govern de coalició amb el Partit de l’Esquerra i els ecologistes. Tot i l’evolució favorable de l’economia, el govern de Persson resultà erosionat pel resultat negatiu del referèndum sobre l’adopció de l’euro (2003) i la dimissió de la ministra d’Afers Estrangers (2006) arran del tancament d’una pàgina web amb motiu de la controvèrsia sobre les caricatures de Mahoma. Els dotze anys de mandat de Persson acabaren amb la derrota dels socialdemòcrates en les legislatives del setembre del 2006, que portaren al govern la coalició Aliança per Suècia, encapçalada per Fredrik Reinfeldt. El 2007 fou succeït al capdavant del Partit Socialdemòcrata per Mona Sahlin.