Entre els seus membres es destacaren P'otr Dmitrevič Gorčakov (1790-1868), general moscovita que participà en la campanya contra Napoleó (1812-13), en la guerra contra Turquia (1829) i en la de Crimea; el seu germà Mikhail Dmitrevič Gorčakov (1793-1861), príncep i general, que reprimí la revolta de Polònia (1830-31) i fou cap d’estat major durant la repressió de la revolució hongaresa (1849), dirigí l’exèrcit rus a Crimea (1855), i fou nomenat lloctinent general de Polònia (1856), i llur cosí Aleksandr Mikhajlovič Gorčakov (1798-1883), príncep i diplomàtic, que fou ministre d’afers estrangers des del 1856 i representà la política agressiva tsarista, aconseguí l’hegemonia a la mar Negra, forjà l’aliança dels tres emperadors (1873) i signà el tractat de San Stefano (1878), fet que repercutí en el perill de la coalició antirussa; la seva política restà desprestigiada i dimití (1882).