El topònim Goscons també fa referència a una força (casa forta) homònima (actualment dita Ca l’Arquer) que formava part d’una quadra adscrita jurisdiccionalment al castell de Montpalau.
Ca l’Arquer s’aixecà sobre l’antiga casa forta dels Goscons a la fi del segle XIII, al costat de la capella romànica sota l’advocació de Santa Maria de Goscons, protectora d’aquest alou.
Aquesta força es fonamentà sobre la vila romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la via Augusta amb l’interior (camí de Vallalta), i de la qual queden interessants restes arqueològiques (sitges de gra, restes d’àmfores, un hipogeu mitraic, reaprofitat al segle XIII per una comunitat càtara, etc.)
Els Arquer eren faidits del Llenguadoc (nobles represaliats després de la croada albigesa) que, en ser desposseïts de béns i privilegis, fugiren cap a Catalunya. Així, el 1266 Pere d’Arquer casà amb Brunissenda de Goscons, senyora de la quadra de Goscons i de Sacreu.
L’antiga força epicentre de la quadra de Goscons depenia de la jurisdicció del castell termenat de Montpalau i n’eren titulars els Goscons, feudataris dels vescomtes de Cabrera, al bisbat de Girona.
El primogènit era tradicionalment anomenat Tomàs; l’últim Tomàs de Goscons, que morí al darrer quart del segle XIII, i la seva muller Ferrera foren pares de la pubilla anomenada Brunissenda, l’última portadora d’aquest cognom a la Catalunya Vella (perdurarà dos segles més a les Illes Balears). Aleshores, tots els drets i vinculacions senyorials, alous i delmes dels Arquer passaran a dir-se Arquer de Goscons.
La quadra, esdevinguda veïnat de Goscons, s’incorporà posteriorment a la parròquia de Sant Martí d’Arenys. Actualment, amb Torrentbò i Subirans formen el municipi d’Arenys de Munt.
Bibliografia
- Adroer, Anna Maria; Catala, Pere (1996). Càtars i catarisme a Catalunya. Dalmau Editor.
- Artigues, Marta i altres (1997). Carta Arqueològica d’Arenys de Munt. Ramon Torroja Editor.
- Bargalló, Eva (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Editorial Vecchi.
- Bonet, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Editorial Montblanc.
- Campo, Ferran del (1998). Castells medievals al Maresme. Editorial Brau.
- Camps, Joaquim de (1959). La Masia Catalana. Editorial Aedos.
- Camps, Joaquim de (1965). Les cases pairals catalanes. Editorial Destino.
- Canal, Adrià (1997). Els cognoms del Maresme (Primera meitat s. XVI). Editorial Sirius.
- Forn, Francesc (1999). Petita història d’Arenys de Munt. Els llibres del Setciències.
- Graupera, Joaquim; Briansó, Anton (2007). El Maresme. Col. Catalunya Medieval. March Editors.