governador civil

m
Dret administratiu

A l’Estat espanyol, representant permanent del govern en una província.

Històricament sorgeix a partir del prefecte, a imatge del francès, creat per Josep I (1810). El 1834, amb motiu de la divisió provincial del territori, aquest prefecte rep el nom de governador civil, bé que les seves funcions eren poc clares i depenien del moment polític. Aquesta situació romangué fins el 1958, que, en el marc de reestructuració de l’administració pública, li fou atorgat un estatut. Les seves funcions són de dues classes: polítiques i administratives. Entre les primeres li correspon de mantenir l’ordre públic en el territori; entre les segones hi ha la de direcció i coordinació de l’administració civil de l’estat en el territori.