Gràcia

Advocació mariana que s’introduí arreu d’Europa a la fi del s XIV, per influència dels estudis escolàstics sobre la gràcia.

Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració—. Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats: a Llucmajor (Mallorca), la Ral (Ripollès), Orís (Osona), Lloret de Mar (Selva), Santa Margarida de Montbui (Anoia), Barcelona, Vila-real (Plana Baixa), Maó (Menorca), Sitges (Garraf), Alcover (Alt Camp), Biar (Alcoià), Cinctorres (Ports), l’Escala (Alt Empordà), Santa Susanna (Maresme), etc. La Mare de Déu és representada sovint sense el fill i amb un mantell estès que cobreix diversos personatges.