grafisme

m
Art
Disseny i arts gràfiques

Especialitat de les arts gràfiques en la qual hom atén d’una manera particular a les tècniques i a la composició d’elements gràfics que intervenen en la pàgina impresa i en tots els processos de reproducció i estampació que directament s’hi relacionen.

La creixent importància quantitativa dels productes impresos i la moderna evolució de les diferents arts de l’estampació han exigit la presència d’un especialista dedicat al disseny dels originals que després seran reproduïts com a cartells, catàlegs, fullets, sobrecobertes, llibres, marques, logotips, alfabets, etc. Si, com a tècnica professional, el grafisme té origen en el dibuix litogràfic, el retoc i la il·lustració publicitària, modernament té un caràcter prou independent per a diferenciar-se de qualsevol d’aquestes especialitats. Després del cubisme són el constructivisme rus, el dadaisme, el Stijl, el Bauhaus i l’escola de Basilea els moviments que, entre els anys 1920 i 1930, fan triomfar un grafisme mecanomorf i racional, que es replanteja totes les lleis tipogràfiques. Les composicions massisses, closes en caixa, les lletres en pal sec i la revaloració dels espais blancs són, juntament amb la nova manipulació fotogràfica de la il·lustració, els elements més característics del nou grafisme (dins el qual es destaquen noms com ara els de J.Tschichold, H.Bayer, P.Renner, M.Bill, E.Ruder, K.Gerstner, H.Zapf, A.Frutiger, F.Grignani, W.Plata i A.Hollenstein). Als EUA neix un corrent gràfic, més lliure que la tradició tipogràfica europea, en el qual la fotografia i la il·lustració són dutes a primer terme (H.Lubalin, M.Glaser, P.Davis, W.Burtin, D.Martin, etc). Creix el nombre de professionals dedicats al grafisme, que esdevé cada dia més especialitzat.

Als Països Catalans, la gran tradició tipogràfica dels Oliva (de Vilanova i la Geltrú), Horta, Serra Russell, R.Tobella i “L’Avenç” es manté fins als anys trenta, que, a mesura que el progrés de la reproducció fotomecànica elimina el dibuixant litògraf, una generació d’artistes, dibuixants i pintors decideix de treballar en el món gràfic: F.d’A.Galí, Joan Seix, J.Obiols, Móra, R.Giralt i Miracle, Artigas i J.Trouchout vénen a ésser capdavanters d’una escola catalana que, amb Pla i Narbona, Domènech, Gallardo, Vellvé, Baqués, Huguet, J.Pedragosa, Miserachs, Satué, etc, dóna naixement al grafisme català com a tècnica i com a art. El 1961, a la seu del Foment de les Arts Decoratives, fou creada la primera agrupació de professionals sota el nom de Grafistes Agrupació FAD, que més tard esdevingué l’Agrupació de Disseny Gràfic del FAD. Pel seu caràcter selectiu l’agrupació ha limitat sempre el nombre de socis. Anualment atorga els premis Laus. Del 1972 al 1974 funcionà una agrupació de joves professionals de caràcter obert sota el nom d’Agrupació de Comunicació Visual del FAD.