Grahame Clark

(Shortlands, Anglaterra, 1907 — ?, 1995)

Arqueòleg i prehistoriador anglès.

Format a la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1933, continuà vinculat a aquesta institució com a docent i investigador fins a la seva mort. El fonament teòric de la seva recerca, molt influït pel funcionalisme antropològic, està formulat a Archaeology and Society (1939), en què proposà l’estudi global de les comunitats prehistòriques, observant la interacció dels seus òrgans i activitats, i la del conjunt amb els hàbitats i biomes pròxims. S'especialitzà en l’estudi del Mesolític, període que contribuí a definir a partir de bases econòmiques, més que tipològiques. El mateix enfocament, a partir de les formes de subsistència i adaptació a l’entorn, presidí les seves grans síntesis sobre la prehistòria europea (Prehistory in Europe: the Economic Basis, 1952) i mundial (World Prehistory - an Outline, 1961 i World Prehistory in New Perspective, 1977). Des del 1949 dirigí els treballs d’excavació al jaciment mesolític de Starr Carr (Yorkshire), on, d’acord amb la seva preocupació per les bases econòmiques de les societats prehistòriques, introduí en l’arqueologia britànica l’estudi sistemàtic de les restes arqueobiològiques (que ja es realitzava, però, des del segle XIX als països escandinaus).