Al final del s XIII adquirí el vescomtat de Benauges (Gascunya). Joan (I) de Grailly, senyor de Grailly, vescomte de Benauges i Castilhon, que era senescal de Guiena pel rei EduardI d’Anglaterra al moment del desafiament entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou (1283), tenia ordres del rei anglès de no permetre l’encontre i de lliurar la ciutat al rei de França. Malgrat tot, Pere II es presentà al camp disfressat i al final es donà a conèixer al de Grailly. El seu fill i successor Joan (II) de Grailly es casà amb Blanca de Foix. Llur fill Pere (I) de Grailly, vescomte de Benauges (1336), esdevingué cabdal de Buch (Gascunya) pel seu primer enllaç amb Assalida de Bordeus; ambdós títols foren heretats per llur fill Joan III de Grailly (? 1321/1343 — París 1376/1377), partidari dels anglesos i un dels millors lloctinents del Príncep Negre, el qual li donà el comtat de Bigorra; guanyà la batalla (1356) de Poitiers i anà a una croada a Prússia (1357) amb el seu cosí el comte Gastó III de Foix; vençut a Cocherel per Bertrand Du Guesclin (1364), fou alliberat per Carles V de França, el qual per fer-se'l seu li donà la senyoria de Namucar; havent tornat, però, al partit anglès, Eduard III el nomenà (1371) conestable d’Aquitània; capturat pels francesos (1372), morí a la presó del Temple. El seu fill Joan IV de Grailly morí sense fills i féu hereu el seu oncle Arquimbald I de Foix.