Originari del burg de Gramont, al Lapurdi (Baixa Navarra), sobre el riu Biduze, entre Donapaleu (Saint-Palais) i Vidàshon (Bidache), que senyorejà les baronies de Guíshon (Guiche, adquirida el 1485), Bergoelh i Escós i tingué una participació política molt activa i important en totes les lluites de Bigorra, Bearn, Gascunya i Navarra; en aquest regne, principalment, els Gramont capitanejaren la facció dels partidaris del rei Joan II de Catalunya-Aragó (agramontès). Gabriel de Gramont (mort el 1534), fill de Roger de Gramont i d’Elionor de Bearn, fou bisbe de Coserans, de Tarba i de Poitiers, arquebisbe de Bordeus i de Tolosa, cardenal (1530) i ambaixador (1526) prop de l’emperador Carles V per a negociar l’alliberament de Francesc I de França. Filibert de Gramont (mort el 1580), primer comte de Gramont (1563) i de Guíshon, vescomte d’Aster, es casà (1567) amb Diana d’Audouins, dita la Bella Corisanda, vescomtessa de Lovinhí i senyora de Lescun, cèlebre favorita d’Enric VII de França, que creà per a ella i el seu marit el principat sobirà de Vidàshon, que restà independent en llurs descendents fins el 1789. El seu net Antoni (III) de Gramont (mort el 1678), segon duc de Gramont, mariscal (1641), par hereditari (1663) de França, ministre d’estat i virrei de Navarra, participà en el setge de Lleida (1647) i es casà amb Françoise de Chivré, neboda del cardenal Richelieu. Llur fill Antoine (IV) Charles de Gramont (mort el 1720), tercer duc de Gramont, fou virrei de Navarra i ambaixador prop de Felip V de Castella (1704).