S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina. És formada per un sòcol cristal·lí recobert per terrenys al·luvials i loess inclinat vers l’est. Hom hi pot distingir tres regions: el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado. El clima hi és tropical, amb oscil·lacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est (1.100-1.300 mm anuals) a oest (menys de 400 mm) i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió. Coberta antigament de llacs, dels quals hi ha restes als salares i fangueres, com els Bañados de Izozog, és actualment una gran conca endorreica, i només els rius Pilcomayo i Salado travessen la regió d’oest a est per desembocar al riu Paraguai.
La vegetació és bàsicament constituïda per boscs tropicals xeròfils poc o molt esclarissats. Els arbres dominants, sobretot a la part oriental, són el quebratxo blanc (Aspidosperma quabrecho) i el quebratxo vermell (Loxopterigium lorentzii). A les depressions que conserven una mica d’humitat després de les pluges, hi creixen claps de gramínies i palmerars de carandaí (Copernicia cerifera). Cap a l’oest, de clima encara més eixut, alternen els boscs del tipus dels de vessants inferiors dels Andes, amb palo borracho (Chorisia insignis), palo blanco (Solanum verbascifolium), i els matollars pobres xeròfils. La fauna, tot i presentar influències importants de la regió brasileroparaguaiana, s’acosta més a la de la Pampa, amb rosegadors com el mara (Dolichotis patagonica) i ocells com el nyandú (Rhea americana) i el voltor reial (Sarcoramphus pampa). Les fonts de riquesa del Chaco, a més de l’explotació del petroli, descobert el 1931, són l’explotació forestal i la mineria (estany), i actualment hi adquireixen molta importància les plantacions de cotó i te.
La veritable colonització fou iniciada pels generals Roca i Victórica (1884-85). El Chaco caigué sota la jurisdicció de la ciutat d’Asunción i passà a formar part de la seva governació i intendència. La seva situació (frontera amb l’Argentina, el Paraguai i Bolívia) originà fortes discussions a causa dels seus límits, discussions que s’agreujaren amb la descoberta del petroli, i donà lloc a l’anomenada guerra del Chaco (1932-35), que definí els límits actuals.