Fou creat bàsicament el 1249 per Jaume I en confiar el govern i l’administració de l’illa a sis jurats, assessorats per un nombre indeterminat de consellers. Al llarg del s XIV es concretà i perfeccionà el seu funcionament: el 1299 Jaume II de Mallorca limità a cent el nombre de consellers; el 1315 Sanç establí una representació permanent de la part forana formada per deu síndics; Pere III (1351) diferencià els estaments dins el consell, que arribà a ésser compost de 256 membres, i el 1373 els reduí a 25 per cada estament de la ciutat (cavallers, ciutadans, mercaders i menestrals) i 38 síndics forans; el 1398 el nombre fou fixat en 93, i en 1440-44 fou reduït a 63; el 1447 passà a ésser de 84, fins que el 1614 restà establert en 72 consellers (28 de la part forana i 44 de la ciutat, dividits en 12 cavallers, 12 ciutadans, vuit mercaders o notaris i 12 artistes o menestrals), i ja no varià fins a la supressió del Consell, el 1716, amb la Nova Planta. El 1447 fou introduït el sistema de sort i sac en l’elecció. Calia la presència de dues terceres parts, i tota resolució havia d’ésser aprovada per dues terceres parts dels assistents. Tenia cura tant dels afers estrictament municipals de la ciutat com dels de govern i els legislatius de tota l’illa.