La llengua és una abstracció; la parla inclou trets abstractes i concrets. Alguns elements subjacents d’un model generatiu tenen un grau màxim d’abstracció, mentre que llurs realitzacions n'assoleixen sempre un d’inferior. Els primers són comuns a tots els parlants, previsibles i generalment fins en nombre; els segons, no necessàriament.
m
Lingüística i sociolingüística