La vila (grausins), centre de la Ribagorça occidental, davant la confluència de l’Éssera i de l’Isàvena, és d’origen romà. El 1063 Ramir I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça, en intentar de conquerir la població, morí davant les muralles ferit per les forces defensores d’al-Muqtadir de Saragossa ajudades per l’infant Sanç de Castella, el futur Sanç II; tanmateix, el seu fill Sanç Ramires prengué Graus després de deu dies de setge. Després de la unió de Catalunya i d’Aragó, restà compresa dins Catalunya fins el 1305, com tot el comtat de Ribagorça. Els abats de Sant Victorià d’Assan discutiren amb els comtes de Ribagorça la jurisdicció del lloc, que fou atribuïda per arbitratge, el 1480, als comtes. Fou residència del justícia de Ribagorça. Hi hagué un convent dominicà i un col·legi de jesuïtes. Al començament de la guerra de Successió, el 1705, es declarà a favor de Carles d’Àustria. A la fi del segle XIX es feu famosa pel fet de residir-hi Joaquín Costa, conegut com El León de Graus.
L’església parroquial (Sant Miquel), romànica (segle XIII), conserva les taules de Sant Benet i de Sant Victorià, obra de Pere d’Espallargues, del segle XV. És interessant la plaça Major, porticada, amb la casa de la vila; entre les cases senyorials es destaca la casa dels Mur, del segle XV. Domina la vila la penya del Muralt (o Morral), que coronava un castell, al coster de la qual hi ha l’important santuari de Santa Maria de la Penya, antic monestir benedictí de Santa Maria de Graus, residència dels abats de Sant Victorià d’Assan.
El 2011 s’inaugurà el Museu d’Història i de la Tradició “Casa Paco”, que conté un ric patrimoni etnogràfic de la comarca amb importants fons materials, fotogràfics, sonors i fílmics.
El terme (294,2 km2 després de l’agregació dels de Torroella de Ribagorça, Aguinaliu, la Pobla de Fontova i Panillo) comprèn els pobles i llogarets d'Aguilar de Ribagorça, Avenoses, Bafalui, Erdau, Torroella de Ribagorça, els Camps, l’Obago, Aguinaliu, Bellestar de Ribagorça, Benavent de Ribagorça, Castarlenes, Grustan, Portaspana, la Pobla de Mont, el Pueio de Marguillén, el Soler, la Torre d'Éssera, la Torre d'Obato, Torrelabat, Santa Creu, Santa Llúcia, Aldea Móra, Puicremat, Càncer, Centenera, Fontova, la Pobla de Fontova, Eixep, Pano i Panillo; el lloc de Barasona fou negat pel pantà del mateix nom. El 1972 i el 1974 li foren agregats respectivament els municipis catalans de Güel i de Torres del Bisbe, ambdós de la Baixa Ribagorça.
El parlar autòcton és el grausí.