Ultra els gravadors de vidres o els de làmines, el gravador d’indianes (indiana) assolí una gran importància en el desenvolupament d’aquesta indústria de teixits de cotó a Catalunya a la segona meitat del s XVIII i al primer terç del s XIX. Era un dels tècnics més apreciats del procés de fabricació. Alguns d’ells procedien del gremi de treballadors del metall i, per tant, tenien una experiència prèvia. Els gravadors no formaren mai cap gremi ni cap associació. La junta de comerç de Barcelona n'afavorí la formació a través de la seva Escola de Dibuix i Gravat, també anomenada de Nobles Arts, que tingué com a primer director, del 1775 al 1797, el gravador i pintor Pere Pasqual Moles.
f
m
Disseny i arts gràfiques