Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’Escolania de Montserrat, sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil. Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell. Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria. L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil. Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà (1941-47) i Cristòfor Taltabull (1947-50), i es perfeccionà a París amb André Marchal (orgue) i Charles Koechlin (fuga). Fou organista de l’abadia de Montserrat i des del 1968 director del Cor dels monjos. Del 1979 al 1991 fou president de la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans; des del desembre del 1992 fou membre emèrit de la Secció Històrico-Arqueològica d’aquesta institució. Feu nombrosos enregistraments de música per a orgue i de cant gregorià. En el terreny de la musicologia, continuà l’estudi del cant i de les danses del Llibre Vermell de Montserrat, el qual es presentà en diversos llocs de Catalunya i en diferents ciutats de França i d’Alemanya. Fou autor de diverses obres litúrgiques, com ara Oh gran misteri! (1968) i impulsor de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia celebrades al monestir des del 1970. També fou secretari de la secció musical del Segon Congrés Litúrgic de Montserrat.
Bibliografia
- López, Miquel; Segarra i Malla, Ireneu; Estrada i Gamissans, Gregori: Obres completes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat 1970-1978