Canonge de la seu de Mallorca. Amb Isabel Sifre fundà el col·legi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lul·liana i després rector de l’estudi general de Mallorca. En contacte amb els cercles lul·lians de València i Barcelona —mantingué correspondència amb Jaume Gener; Nicolau de Pacs i Joan Bonllavi es consideraren deixebles seus—, encarregà a aquests darrers i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull (1521). Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per quëstions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i València el 1520, als quals donà una informació detallada de la situació política en totes dues ciutats a l’inici de la guerra de les Germanies.