La geografia
Gairebé tot el territori és dominat per l’illa de Grenada, de 311 km2, mentre que la resta és composta per petites illes, de les quals només destaca Carriacou, d’uns 33 km2. Situada al cinyell volcànic de les Petites Antilles, Grenada és accidentada per nombrosos pics volcànics, dels quals es destaca el mont Saint Catherine, que amb 840 m és el cim més alt del país. El clima és semitropical, amb una mitjana anual de temperatura de 28°C a les terres més baixes. La mitjana anual de pluges és de 1.500 mm a les zones costaneres i de 3.800 mm a 5.100 mm a les àrees muntanyoses. L’illa té un gran nombre de petits corrents fluvials de disposició radial.
Els conreus ocupen el 41% del territori, i només una petita part és destinada a conreus de subsistència: cereals, tubercles, hortalisses, canya i fruites diverses (poma, pruna, cítrics, alvocat, mango i coco). Els conreus d’exportació, d’importància cabdal per al país, inclouen també alguna fruita (banana), cacau i espècies (nou moscada, de la qual és extret el macís) i, secundàriament, cotó i cafè. Hom practica també la ramaderia i la pesca. Un bosc dens cobreix el 9% del país, però és poc explotat. L’energia procedeix del petroli importat que alimenta l’única central elèctrica. La indústria es limita a l’obtenció de sucre i rom de canya, l’elaboració de les espècies i la fabricació de cervesa, cigarretes i vestits. La construcció és tan poc important, que per a construir l’aeroport a Point Salines (SW) hom féu venir els obrers de Cuba. El port principal és el de Saint George's. El comerç internacional és molt deficitari: hom importa petroli, aliments (carn i llet sobretot) i manufactures de Trinitat i Tobago, els EUA i la Gran Bretanya, principalment, i exporta cacau, espècies (nou moscada i macís) i bananes a la Gran Bretanya, els Països Baixos i Trinitat i Tobago, sobretot. Les exportacions no poden equilibrar la balança pels alts i baixos de producció (malura dels bananers, 1978-81; inundacions i huracans, 1979-81) i el control indonesi del mercat especier. El turisme es redueix en bona part als creuers marítims. Així i tot, és un dels recursos més importants de l’estat. Mancat de recursos minerals, Grenada és un estat endarrerit entre els antillans. La unitat monetària és el dòlar del Carib Oriental.
La població, de majoria negra (84%) o mulata (12%), presenta una elevada taxa anual de creixement natural (22,6‰), producte d’una alta natalitat (31,2‰). L’anglès és la llengua oficial, si bé hom parla un crioll anglès i també un crioll francès. La principal religió és la catòlica. L’educació és obligatòria entre 6 i 14 anys d’edat i l’analfabetisme es dóna en el 15% de la població. Independent des del 1974, Grenada té l’estatus de domini britànic dins el Commonwealth. La constitució del 1974 fou suspesa el 1979 i restaurada el 1983. El cap de l’estat és el sobirà de la Gran Bretanya. El poder legislatiu és exercit pel parlament bicameral i el poder executiu, pel consell de ministres, Grenada és membre, a més del Commonwealth, de l’ONU, l’OEA, el SELA i el CARICOM.
La història
Descoberta el 1498 per Cristòfor Colom, que l’anomenà Concepción, Grenada fou ocupada pels francesos el 1650 i per Anglaterra el 1762. Represa pels francesos el 1779, tornà a les mans angleses l’any 1783 en virtut del tractat de Versalles. Estat associat a la Gran Bretanya (1967), el 1974 esdevingué independent. El 1979 un cop d’estat féu caure el govern laborista d’Eric Gairy i donà el poder a Maurice Bishop, líder del New Jewel Movement —socialista— que imposà un govern revolucionari. El nou govern, que imposà restriccions a la premsa i afrontà esporàdiques activitats guerrilleres, veié com es deterioraven les seves relacions amb els països occidentals, alhora que afermava les relacions amb el bloc socialista. Després del derrocament i posterior assassinat de M. Bishop durant un cop d’estat ultrasquerrà, tropes dels EUA i de membres de l’Organització d’Estats del Carib Oriental intervingueren militarment en el país (octubre del 1983). Sir Paul Scoon, nomenat governador general, instaurà un govern provisional fins a les eleccions generals del 1984, les quals donaren la victòria al New National Party, centrista, fundat el 1984 i liderat per Herbert Blaize, el qual fou substituït a la seva mort per Ben Jones. El govern del nou primer ministre Herbert Blaize tendí a una reconciliació nacional i al restabliment de les bones relacions amb els EUA. Mancat de majoria (agost del 1989) per escissió del New National Party (NNP), calgué dissoldre el parlament. El desembre següent la mort de Blaize permeté que Ben Jones es convertís en primer ministre. En les eleccions generals que tingueren lloc el març de 1990 Nicolas Brathwaite es convertí en primer ministre, gràcies a la majoria assolida pel seu partit, el National Democratic Congress (NDC). Els anys 1992 i 1993 tingueren lloc nombroses vagues i protestes dels treballadors i funcionaris públics, fins al punt que al maig del 1993 el Parlament aprovà una llei que restringia el dret de vaga. Això provocà la impopularitat del primer ministre Brathwaite, que al setembre del 1994 dimití el càrrec al govern i com a líder del NDC, en els quals fou substituït per George Brizan. En les eleccions generals del juny de 1995, l’NDC patí una forta davallada i resultà guanyador el NNP liderat per Keith Mitchell, que fou designat nou primer ministre. Poc després, un ampli sector de l’NDC s’escindí i fundà el Democratic Labour Party. A l’abril del 1997, Mitchell visità per primera vegada l’illa de Cuba, país amb el qual arribà a acords de cooperació comercial. El govern concentrà els seus esforços a fer de Grenada atreure el turisme, sobretot dels Estats Units, per a no dependre de les fluctuants cotitzacions de la nou moscada, el plàtan i el cacau, principals produccions de l’illa. L’any 1998, Fidel Castro, cap d’estat cubà, realitzà la seva primera visita a l’illa. El gener de 1999, el NNP guanyà novament les eleccions (62,4%) i Mitchell fou reelegit primer ministre. Els esforços per superar la pobresa que afectava gran part de la població de l’illa mitjançant l’impuls del turisme foren brutalment interromputs per la irrupció de l’huracà Ivan al setembre del 2004, que devastà prop del 90% de l’illa. A més de les infraestructures turístiques, també perjudicà greument l’agricultura, de la qual depèn el 20% de la població. A banda d’aquesta catàstrofe, entre l’octubre del 2001 i el febrer del 2002 Grenada fou inclosa en la llista de països que s’inhibien del blanqueig de diners dut a terme en el seu sistema bancari. En l’àmbit polític, el 2000 es creà un Comitè per a la Veritat i la Reconciliació per als anys 1976-83. El 2001, l’establiment de vincles amb Líbia després de la suspensió dels ajuts de la Gran Bretanya i els EUA donà lloc a una forta polèmica. En les eleccions del novembre del 2003 Keith Mitchell renovà per tercer cop consecutiu el seu mandat al capdavant del govern del país.