gripau

calàpet, galàpet, sàput, Bufo sp (nc.)

m
Herpetologia

Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels procels, de la família dels bufònids, de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues.

Habiten en llocs humits i sota les pedres. El gripau comú (Bufo bufo) ateny 5-8 cm de longitud en els mascles, i 8-10 cm en les femelles; té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents. Habita sota les pedres i surt de nit per nodrir-se d’insectes i cucs, i emet un crit característic. Fa la posta dins l’aigua. És inofensiu i beneficiós. Habita a tot Europa, a l’oest d’Àsia, i és comú als Països Catalans. Són semblants a ell el gripau corredor (Bufo calamita), que és més petit que el comú, amb una ratlla groga a l’esquena, i és comú als Països Catalans; el gripau verd (Bufo viridis), de color verd i sense berrugues, que habita a les Illes, i el gripau gegant (Bufo rinus), que és el més gros del bufònids i habita per tot Amèrica.