La capital és Chur. Confina amb els cantons de Sankt Gallen, Glarus, Uri i Ticino, amb Itàlia (Llombardia i Trentino-Alto-Adige), Àustria (Tirol i Vorarlberg) i Liechtenstein. És una regió molt muntanyosa amb un relleu constituït pels Alps Grisons occidentals (cadenes de Tödi, Piz Sardona i grup de l’Adula) i pels Alps Grisons orientals (grups d’Albula, Silvretta, Rhätikon, Plesur, Bernina i Offen Pass). L’elevació mitjana de les valls és notable (1.300 a 1.800 m). Les neus perpètues i les glaceres cobreixen només un 5% del territori. Hidrogràficament el cantó es divideix entre les conques del Rin (60%), el Danubi (23%), el Po (14%) i l’Adige (3%). Les valls principals són les del Rin superior i la de l’Inn (Engiadina). La població de parla alemanya habita principalment els voltants de Chur, Arosa i Davos, i la italiana, Val Mesocco, Val Bregaglia i la vall de Poschiavo. Hom parla el retoromànic al Bünder Oberland, a l’Engiadina i a les valls veïnes de Mustair (Münster), Bravuogn (Bergün) i Oberhalbstein. L’explotació forestal i la ramaderia, que aprofita les pastures de muntanya, són les principals activitats econòmiques. L’agricultura produeix cereals, hortalisses i fruita. La indústria principal és la que aprofita els recursos naturals (fusta, indústria alimentària). Una gran part de la població es dedica a activitats relacionades amb el turisme, del qual són centres d’anomenada San Murezzan, Arosa, Davos, Pontresina, Klosters, Scuol (Schuls) i Tarasp.
Poblada per celtes rètics, la regió fou sotmesa pels romans el 15 aC. Germanitzada durant les grans invasions, formà part del ducat de Suàbia (916-1256). El bisbe de Chur n'esdevingué el principal senyor feudal; quan aquest s’alià amb els Habsburg, la població grisona, dirigida pels abats, li plantà cara, organitzada en tres lligues: la Gotteshausbund (‘Lliga de la Casa de Déu’, 1367), la Graue Bund (‘Lliga grisa’, 1395) i la Zehngerichtenbund (‘Lliga de les Deu Jurisdiccions’, 1436). En aliança amb la Confederació Helvètica, les lligues grisones derrotaren els Habsburg a la batalla de Calven (22 de maig de 1499). Als segles XVI, XVII i XVIII, dominaren la Valtelina. El 1803 els grisons esdevingueren un cantó de la Confederació Helvètica.