Servia per a comprovar les alineacions que permetien la centuriació d’un territori, és a dir, la creació d’una mena de plantilla ortogonal que el dividia en parcel·les exactament iguals entre elles. Igualment, també permetia l’ortogonalitat amb què els romans dissenyaven tant els seus campaments militars com les seves ciutats de nova planta.
La groma consistia en una perxa vertical amb dos travessers units en forma de creu; els dos travessers s’ajuntaven sobre un pivot per tal que poguessin girar horitzontalment. En cadascun dels extrems dels travessers queia una plomada. Els agrimensors orientaven un dels travessers vers la sortida del sol i, així, obtenien l’E. Per eliminació, la resta de travessers apuntaven vers la resta de punts cardinals i, gràcies a aquesta operació, es traçava el recorregut del cardo (l’eix N-S) i del decumanus (l’eix E-O) de cada ciutat.