gros

m
Numismàtica i sigil·lografia

Nom donat al s XIII a una nova moneda d’argent de bona llei i valor de 12 diners, que materialitzava el sou, fins aleshores unitat de compte.

El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme (1266) per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès (a Catalunya era el tornès d’argent), i adoptada per molts altres països: a Anglaterra, amb el groat, influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània; a Alemanya, amb el groschen; a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat, des de Per II el Gran; a Navarra, amb el gros de Carles II; i a Castella, amb el gros alfonsí d’Alfons X.