El grup era integrat per monàrquics reformistes i republicans de dreta, i els anys de màxima actuació foren els darrers de la Dictadura. Entre els seus membres destacats cal esmentar el seu president Sánchez Guerra, Francisco Bergamín, Chapaprieta i el reformista Melquíades Álvarez, que s’hi havia adherit. Sostenien com a solució del problema de la forma de govern a Espanya el respecte a la decisió d’unes corts constituents. Contribuïren, modestament, a la caiguda de la monarquia amb llurs crítiques a Alfons XIII.