En el seu conjunt, la totalitat dels estats membres representa el 85% del PIB mundial i dos terços de la població. Fins el 2008, els càrrecs màxims que hi participaven eren els ministres d’economia i finances i els governadors dels bancs centrals d’Alemanya, l’Aràbia Saudita, la Gran Bretanya, l’Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, els EUA, França, l’Índia, Indonèsia, Itàlia, el Japó, Mèxic, la República de Corea, Rússia, Sud-àfrica, Turquia i la Xina. A partir del 2008, coincidint amb l’esclat de la crisi financera global, el G20 l’encapçalen els caps d’estat i de govern. N’és també membre la Unió Europea (representada per la presidència de torn i el governador del Banc Central Europeu). Així mateix, hi prenen part el director executiu del Fons Monetari Internacional, el president del Banc Mundial i els representants del comitè monetari i financer internacional d’aquestes dues institucions.
El G20 nasqué després de la crisi borsària asiàtica, les repercussions a escala mundial de la qual posaren en evidència la insuficiència d’altres fòrums, com el Grup dels Set , atesa la creixent interdependència, i molt especialment la incidència dels mercats emergents. Però a diferència d’aquest i altres fòrums, molt centrats en l’economia, incorpora altres qüestions d’incidència en l’evolució global, com el terrorisme o el canvi climàtic. La primera cimera del G20 tingué lloc a Berlín el 1999 i fou precedida de dos assaigs el 1998 (G22 i G33) celebrats a Washington. Des de la seva creació, el G20 ha celebrat cimeres a Alemanya (Berlín 1999 i 2004, Hamburg 2017), el Canadà (Mont-real 2000, Ottawa 2001, Toronto 2010), l’Índia (Nova Delhi 2002), Mèxic (Morelia 2003, San José del Cabo 2012), la Xina (Pequín 2005, Hangzhou 2016), Austràlia (Melbourne 2006, Brisbane 2014), Sud-àfrica (Ciutat del Cap 2007), la Gran Bretanya (Londres 2009), Estats Units (Washington 2008, Pittsburgh 2009), el Brasil (São Paulo 2008), la República de Corea (Seül 2010), França (Canes 2011), Rússia (Sant Petersburg 2013), Turquia (Serik 2015), Argentina (Buenos Aires 2018) i el Japó (Osaka 2019).
El G20 no té uns òrgans de govern permanents: la presidència correspon al govern amfitrió i s’estableix un secretariat per a cada convocatòria, que té lloc anualment, bé que alguns anys s’han celebrat dues cimeres. L’organització emet una sèrie de comunicats sobre els acords presos (sempre per consens, bé que el grau d’adhesió pot variar d’un país a l’altre), com també sobre les mesures que cal adoptar, que tenen el caràcter de recomanacions.