Guadalajara

Ciutat de Castella-la Manxa, capital de la província homònima.

Situada en el pas natural que comunica la Meseta i la vall de l’Ebre, la proximitat a Madrid l’ha convertida en un satèl·lit industrial d’aquella ciutat. De la dominació musulmana es conserven restes de les muralles i el pont sobre l’Henares. Bé que té mostres excel·lents d’arquitectura religiosa (esglésies de San Gil i la Santa Clara, d’estil mudèjar; de San Francisco, gòtica; i de San Ginés, amb una portalada de Covarrubias, renaixentista), les construccions civils són les més interessants: palau d’El Infantado, obra de Juan Guas, i el palau dels Mendoza, renaixentista. Establerta sobre un antic poblat dels carpetans, Arriaca, el seu nom actual li fou donat pels àrabs. Reconquerida per Alvar Fáñez (1085), Alfons VII, Ferran III i Alfons X li atorgaren furs. Hom hi celebrà corts el 1390 i el 1408. Els ss XV i XVI assenyalen la seva màxima esplendor, vinculada a la casa d’El Infantado, la qual, el 1520, reprimí la revolta dels comuners de la ciutat i executà el seu cap, Pedro de Coca. Al s XVII començà la seva decadència, afectada per la despoblació general al centre de la península Ibèrica i per la partença a Madrid de les principals famílies nobles. La protecció oficial, amb la creació el 1718 de la Real Fábrica de Paños, no donà el resultat que hom n'esperava. El 1937 tingué lloc, prop de la ciutat, l’anomenada batalla de Guadalajara, intent de les tropes de Franco d’encerclar Madrid. La iniciativa fou confiada al Corpo di Truppe Volontarie italià, que fou estrepitosament derrotat per la contraofensiva republicana, la qual tallà en sec l’intent.