Guadalquivir

Betis (la)

Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir

© Arxiu Fototeca.cat

Riu d’Andalusia, col·lector de la gran vall que resta entre la vora de la Meseta sud, limitada per la gran falla del peu de Sierra Morena, i el muntanyam bètic (680 km de longitud i 57.120 km 2 de conca).

S’inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d’on s’orienta cap al NE. Al congost del Tranco canvia d’orientació cap a ponent fins a Villa del Río; d’ací deriva cap a l’W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l’Atlàntic. El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l’esquerra un ample glacis d’un relleu complicat. El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d’hidrografia indecisa (Las Marismas), on el riu es divideix en braços — caños —. Aquest tram final és format per al·luvions recents. El seu cabal a Cantillana, 30 km aigües amunt de Sevilla, és de 164 m 3 /s, cosa que permet que passin per la seva gola ben bé 200 m 3 /s. Els afluents principals són: per la dreta, Guadalimar, Jándula, Yeguas, Guadalmellato, Guadiato, Bembézar, Viar, Ribera de Huelva i Guadiamar; per l’esquerra, Guadiana Menor, Guadalbullón, Guadajoz, Genil (40 m 3 /s), Corbones i Guadaira. El Guadalquivir té un màxim d’aigües altes pel febrer i un altre de secundari pel desembre. L’estiatge és per l’agost. D’una irregularitat en general moderada, sofreix, això no obstant, fortes revingudes. La conca del Guadalquivir ofereix un interès extraordinari amb vista a l’agricultura. Les obres de regatge proliferen a la conca, al llarg del col·lector i del Genil. Les de la riba dreta, alimentades pels afluents que davallen de Sierra Morena, o amb aigües elevades del Pla Jaén , del Rumblar, del Guadalmellato, del Bembézar, del Viar, amb un total superior a 45.000 ha; i a les de la riba esquerra, des de la Palma del Río, a base de les aigües del Genil, es desenvolupa una faixa contínua de regadius fins a Lebrija, amb més de 30.000 ha. Hi ha nombrosos regadius a les depressions de Baza i Guadix. L’obtenció d’energia és facilitada per diverses centrals: al col·lector, la de Doña Aldonza amb 10 400 kW i un embassament de 23 hm 3 , i la del Tranco de Beas amb 39.800 kW i 500 hm 3 ; als afluents les de Cala del Viar, El Pintado i Jándula, de la riba dreta, que juntament amb altres representen més de 250.000 kW, i a l’esquerra la d’Iznájar amb 77.000 kW, que s’afegeixen als 26.000 kW de les centrals de Cordobilla i Malpasillo. El Guadalquivir té 44 pantans.