El sector més proper al riu és regat per la séquia de Bellús i és destinat a horta, blat de moro i cereals. El secà, a les terres més altes, accidentades pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa (212 m alt.), és destinat a vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters. El 48% de la població activa treballa a la indústria dels municipis veïns. Aquesta ha estat la causa de l’estancament de la població que es manté des del 1900 entre 300 i 400 habitants.
El poble (457h agl [2025], vorassequians; 155 m alt.) és al límit amb el terme de Sant Pere d’Albaida. L’església parroquial (la Mare de Déu de l’Esperança) és obra del segle XVIII. Antiga alqueria islàmica, fou repoblada per cristians. Fou de la senyoria de Bernat Ferrer. Passà modernament als marquesos de Mira-sol.