El sector pla és regat per la séquia reial del Xúquer i per séquies derivades del riu Verd; el regadiu ocupa 2074 ha (1.291 de les quals depenen de la séquia reial del Xúquer i 666 de pous amb motor) i és destinat a tarongers i hortalisses. La pineda (40 ha) i els pasturatges (418 ha) retrocedeixen davant l’horta. Hi té importància la ramaderia bovina. Hi ha magatzems de preparació de fruita. El 40% de la població activa treballa en l’agricultura. La població tingué un fort creixement fins el 1960, per després créixer més lentament.
La vila (5.749 h agl [2006], guadassuarencs o vorassuarencs; 24 m alt) és a la plana, a la dreta del riu Magre. L’església parroquial (Sant Vicent Màrtir) fou construïda a partir del 1560 sobre una primitiva església construïda entre els segles XIV i XV. Hi destaca la façana, d’estil renaixentista, erigida entre el 1577 i el 1578. Al segle XVIII, cap al 1730, s’inicià la reforma interior, que seguí les pautes de l’estil barroc.
Depengué d’Alzira fins el 1581, que aconseguí l’autonomia. Pertangué sempre a la corona. El municipi comprèn també les partides de la Garrofera i de Maranyent i el despoblat de Tarragona.