A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai. La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recol·lecció. Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies. La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans. L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans. Al s XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d'encomienda, mentre que a l’alt Paraná i al riu Uruguai, a través de les reduccions jesuítiques, hom els cristianitzà i modificà llur forma de vida, a més de protegir-los de l’esclavatge. Aquestes comunitats s’extingiren el 1767, amb l’expulsió dels jesuïtes. Actualment els guaranís, majoritàriament mestissos, són prop de 2,5 milions. Al Paraguai, on constitueixen prop del 50% de la població, el guaraní, molt modificat per la influència del castellà, hi és cooficial amb aquesta llengua.
f
m
Etnologia