Habità sobretot a Torí, on, inspirant-se en Borromini, construí l’església de San Lorenzo (iniciada el 1668), de planta quadrada, on s’inscriu un octàgon de costats alternativament còncaus i convexos i amb cúpula estrellada de nervis entrecreuats, el palau Carignano (1679-85), que influí en els palaus del sud d’Alemanya, i la Cappella della Santa Síndone (o Cappella Guarini; 1668-82) de la catedral de Torí on, fins el 1997, que l’edifici fou parcialment destruït per un incendi, hom guardava el sant sudari. Altres obres seves són la desapareguda església de la Divina Providència, a Lisboa, i la de la Mare de Déu d’Oettingen, a Praga. Considerat un dels cims de l’arquitectura barroca, a Architettura civile (1737) exposà invencions i projectes no realitzats.