Placa o cinta de teixit molt gruixut (antigament de cuir) amb què hom recobreix els òrgans de treball de les cardes (xapons, cilindres, bota i llevador) i que van proveïdes d’unes pues metàl·liques, generalment de fil d’acer, que sobresurten per una cara a la mateixa altura.
L’orientació de les pues i el moviment relatiu dels òrgans recoberts de guarnicions produeixen el cardatge de la fibra o bé la seva transferència d’un òrgan a l’altre. És anomenada també guarnició flexible.