guèiser

géiser (es), geyser (en)
m
Geologia

Guèiser

© Fototeca.cat-Corel

Surgència d’aigua calenta i de vapor d’aigua, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.

Els guèisers són en relació amb els fenòmens volcànics i abunden a Islàndia, els EUA (Parc Nacional de Yellowstone) i Nova Zelanda. Per a la formació d’un guèiser cal que els conductes per on ascendeix l’aigua siguin corbats, ramificats o irregulars, a fi que no es formin corrents de convecció que impedirien l’escalfament brusc de l’aigua, i que existeixi un focus calorífic, generalment d’origen volcànic, a pocs centenars de metres de profunditat, no lluny d’una deu subterrània d’aigua amb la qual s’ha de posar en contacte. Si coexisteixen aquestes condicions, l’aigua de la deu subterrània, que pot ésser a pressió, emplena el conducte del guèiser i s’escalfa ràpidament per la presència del focus calorífic. Quan s’assoleix el punt d’ebullició, tota l’aigua del conducte és expulsada violentament. En la seva ascensió l’aigua dissol les parets del conducte, per la qual cosa aquest es desgasta ràpidament, d’aquí que els guèisers tinguin una curta vida geològica i també que s’hi formin al voltant dipòsits minerals d’òpal o calcita poc importants.