Güel

Aspecte del campanar de l'església parroquial de Güel

© Vicenç Salvador Torres Guerola

Antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic català, incorporat el 1972 al municipi aragonès de Graus.

És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme; el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena (serra de Güel, que culmina a 1.401 m) i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls (en conjunt 2.579 ha). L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena; els conreus de secà (blat, vinya i oliveres) i la ramaderia (bestiar oví) són la base de la migrada economia del terme.

El poble (737 m alt.) és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel. De la seva església parroquial (Santa Valdesca) procedeix un frontal gòtic de Sant Nicolau (segles XIII-XIV), actualment al Museu d’Art de Catalunya. El terme de l’antic municipi, que es caracteritza pel seu hàbitat disseminat, comprenia, a més, les caseries de la Badia, el Castell, la Collada, Farrerós, Julià, la Mançana, Peregrí, Picontor, Remorosa, la Ribera, el Pueio, el Rincó, Solano i Trespueio.