Fou conseller tercer de Barcelona en 1390-91 i en 1396-97 (bé que en aquesta darrera ocasió renuncià el càrrec), conseller segon en 1401-02 i mostassaf en 1404-05. Formà part del consell a qui Joan I de Catalunya-Aragó encomanà els preparatius per a l’expedició que projectava fer a Sardenya (1392), i amb Ferrer de Gualbes fou l’administrador de l’empresa. Fou membre també del consell de la reina Maria el 1396. Nomenat vicealmirall de Catalunya pel rei Martí l’Humà el 1397, fou anul·lada la concessió el mateix any a causa del caràcter vitalici del nomenament fet per Joan I a favor de Galceran Marquet, cosa que provocà una lluita de bàndols a Barcelona entre ambdós (1397-1400).