Vida i obra
Fill segon de Pere (V) de Queralt i de Castellnou. Heretà la senyoria de Ceret i uns drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí. Fou un dels enviats a tractar el matrimoni de l’infant Joan amb la filla Violant, de Galeazzo II Visconti de Milà (1372). Anà a servir el rei de Xipre amb 250 llancers (1378). Per matrimoni amb Beatriu d’Olzinelles tingué els castells de Cànoves i de Catllar. El seu germà gran Dalmau (I) li empenyorà Vespella (1380). El rei li vengué Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però els seus habitants tractaren la redempció i la incorporació a la corona.
Amb el seu nebot, Pere VI de Queralt i de Pinós combaté contra el comte de Prades (1383). Fou conseller de l’infant Joan, camarlenc de l’infant Martí i procurador seu a Castella (1383). Tingué un desafiament amb Ramon d’Abella. Comprà al rei Montmaneu i la Panadella (1385), que li foren presos quan el rei creà el comtat de Cervera. L’infant Joan l’armà cavaller (1387).
Enviat a tractar amb el rei de Castella, serví aquest a la guerra de Portugal. Fou fet mariscal general, càrrec de nova creació, i castellà de la Vall d’Aran. Per l’infant Martí fou lloctinent de conestable i senescal de Catalunya, lluità a la campanya de Sicília, on obtingué llocs de rebels, i fou creat duc.
S’interessà per l’alquímia i la literatura, i el 1374 compongué unes cobles dedicades al rei Pere III, a les quals respongueren el monarca, el seu secretari Bernat de Bonastre i l’infant Joan. D’aquest petit cicle, només n’hi ha constància epistolar.
Bibliografia
- Wittlin, C. (1973-1974): “‘Sens lima e correcció de pús dolç estil’: fra Nicolau Quilis traduint el llibre De Officiis de Ciceró”. BRABLB, XXXV.