Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença (1948), Camins (1949), Cançó de les cançons (1949), Espurnes del pensament (1950), L’ànima del paisatge (1953), Records i presències (1967), Poemes de Prades (1968), Poemes barcelonins (1970), Serenors (1972) i Rams de claror (1974).