La campanya s’inicià l’any 58 aC, contra els helvecis, i continuà contra els poblats belgues i armoricans. Del 56 al 54, Cèsar es dirigí primerament als Alps contra els vènets, lluità també contra els germànics i organitzà la primera invasió de la Gran Bretanya. Un cop fortificat el NW de la Gàl·lia, els romans emprengueren, amb èxit, una segona invasió del país britànic, alhora que, al continent, combatien contra els de Trèveris. El territori gal es rebel·là novament, dirigit per un capitost de l’Alvèrnia, Vercingètorix, que ocupà diverses regions. Finalment, però, fou assetjat a l'oppidum d’Alèsia i es rendí, després d’una heroica resistència (51). Cèsar recollí les dades bèl·liques de l’expedició en el seu llibre De bello gallico, una obra escrita per justificar l’imperialisme romà i per popularitzar el seu propi nom a Roma, d’on el mantenien allunyat les circumstàncies polítiques.