Al març del 2011, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà dues resolucions. La 1.970 obria una investigació per crims contra la humanitat comesos per la violenta repressió exercida per les forces militars del govern presidit per Moammar al-Gaddafi sobre els ciutadans que es manifestaven pacíficament en demanda de llibertats i democràcia; i posteriorment, la Resolució 1.973, del 17 de març, que permetia la intervenció militar estrangera per establir l’exclusió aèria de Líbia amb l’objectiu de protegir la població civil d’atacs de les forces governamentals. La resolució acusava el govern de Gaddafi de crims contra la humanitat i arbitraven diverses sancions econòmiques consistents en la congelació de comptes a l’exterior i l’embargament d’armes sobre Líbia, alhora que excloïa la intervenció terrestre i es deixava en mans d’una coalició internacional l’aplicació de les resolucions de l’ONU. Per dur-les a terme es formà una força militar comandada per l’OTAN amb presència destacada de forces militars de França, la Gran Bretanya i els EUA, que s’amplià fins a 18 països, dels quals només un del món àrab, Qatar, i el suport de la Lliga Àrab. L’exclusió aèria s’aplicà immediatament mitjançant atacs a les instal·lacions aèries líbies i un bloqueig per mar i aire per impedir l’arribada d’armes al règim de Gaddafi. La coalició internacional sobrepassà el mandat de l’ONU donant suport als rebels i atacant les forces de Gaddafi, el qual decantà ràpidament la guerra civil del costat dels rebels del Consell Nacional de Transició (CNT), cosa que es féu evident amb l’incompliment de l’embargament d’armes. Des del primer moment els rebels reberen armaments sense que la coalició ho impedís. Més endavant, alguns dels països membres de la coalició enviaren armes (França) i assessors militars (Gran Bretanya i EUA) per ajudar els rebels. La guerra civil acabà a l’octubre del 2011 amb la derrota de les forces de Gaddafi, que fou assassinat a mans dels rebels. El CNT instaurà a Trípoli un govern provisional, però això no ha garantit l’estabilitat del país a causa de l’existència de molts grups armats entre la població.