guerra dels Deu Anys

Conflicte bèl·lic (1868-78) que esclatà a Cuba originat per un moviment nacionalista que reclamava la independència de l’illa i l’acabament de l’explotació colonial a què Espanya l’havia sotmesa.

La revolució espanyola del setembre del 1868 facilità les intencions dels grups nacionalistes, dirigits per Carlos Manuel Céspedes, que es pronunciaren el 10 d’octubre de 1868 (Grito de Yara) en nom d’una Cuba lliure de la dominació espanyola. Tanmateix, l’aixecament no tingué un suport unànime: els conreadors de canya de les províncies occidentals formaven una oligarquia identificada amb les autoritats espanyoles. Els insurgents, de majoria criolla, eren essencialment nacionalistes i només plantejaren molt tímidament el problema de l’abolició de l’esclavatge. El moviment degenerà en una guerra de guerrilles, incapaç d’aglutinar tots els cubans, però difícil de controlar per les especials característiques topogràfiques de les províncies orientals de l’illa. Les accions se succeïren durant deu anys fins que el moviment fou momentàniament sufocat pel general Martínez de Campos i fou signada la pau de Zanjón.