Durant la dècada dels setanta es produïren grans avenços en la tecnologia aeronàutica i electrònica aplicada als vols espacials i els sàtel·lits artificials es convertiren en part integrant dels moderns sistemes d’armament nuclear. Les doctrines estratègiques recents donen èmfasi a la capacitat de lliurar una guerra nuclear limitada, basada, en part, en el desenvolupament de tecnologies espacials. Del 1957 al 1990 el nombre de satèl·lits militars posats en òrbita (especialment per part dels EUA i l’URSS) anà aumentant, i al començament dels anys vuitanta s’acceleraren els avenços sobre sistemes antisatèl·lits (ASAT). La promulgació de la Iniciativa de Defensa Estratègica el 1981 comportà la consolidació definitiva de l’estratègia espacial.
f
Militar