Interessats els EUA a controlar el sucre cubà i a dominar les rutes comercials del Carib, aprofitaren l’oportunitat de la guerra d’independència cubana contra Espanya per a intervenir-hi. El govern nord-americà, per protegir els seus súbdits, envià a l’Havana el cuirassat Maine, el qual fou volat (15 de febrer) en circumstàncies no aclarides. Aquest fet fou aprofitat pels EUA per a iniciar una campanya pro guerra adduint que una mina espanyola havia enfonsat el vaixell, mentre a Espanya una campanya irresponsable de premsa, fomentada pel govern, assegurava a l’opinió pública la superioritat militar i naval del país. El 21 d’abril Espanya trencà les relacions diplomàtiques amb els EUA i el 25, el govern nord-americà declarà la guerra. La desfeta de Cavite (1 de maig) anihilà la flota espanyola del Pacífic i deixà les Filipines sense defensa per a resistir la invasió nord-americana. L’esquadra de l’almirall Cervera es dirigí a les Antilles, i, acorralada a Santiago de Cuba, intentà d’escapar del blocatge, però fou totalment destruïda (3 de juliol) i quinze dies més tard es retia Santiago de Cuba. Signat l’armistici (12 d’agost), el primer d’octubre s’iniciaren les negociacions de pau i, amb el tractat de París, Espanya acceptà el lliurament als EUA de les possessions de les Antilles, Filipines i l’illa de Guam. La derrota suposà per als espanyols un desastre moral que evidencià la crisi d’un sistema polític.