Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors; afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació (malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas, hom no en podia bastir sense consentiment del príncep). En les col·leccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra; si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o acuindament amb 30 o 15 dies de temps; si era entre cavallers o homes de paratge calia l’acuindament amb cinc dies de temps. Fins al segle XIII es convocaren assemblees de pau i treva per a posar-hi remei; el príncep, per ell mateix, podia també imposar treves. Els capítols de greuges de les corts responien sovint a fets de violència comesos a les guerres privades.
f
Història del dret