El mot, que significa miserables, fou aplicat a la noblesa que reaccionà contra les mesures de Felip II de Castella enfront de l’expansió del calvinisme i que menà a un augment de l’autoritarisme polític; els nobles establiren el pacte de Breda (1566) i demanaren a la regent Margarida de Parma l’abolició de la inquisició i dels edictes contra els calvinistes. El moviment es radicalitzà (revolta iconoclasta) i, més tard, la dura repressió del nou governador, el duc d’Alba, féu més aferrissada la revolta, i als contingents terrestres s’afegiren els navals (gueux de mer), dirigits pel comte de La Marck, els quals obtingueren patents de cors des del 1568. A més, aparegueren les guerrilles, formades per gent del poble (gueux du bois), fet que donà una expansió més gran al moviment insurreccional. A la fi del 1573 controlaven ja les províncies de Zelanda i Holanda, malgrat la política de conciliació que inicià Lluís de Requesens.
m
pl
Història