Guifré Pelagi Ricart i Medina

Vilfred Ricart
Wifredo Ricart Medina (es)
(Barcelona, 15 de maig de 1897 — Barcelona, 19 d’agost de 1974)

Guifré Palagi Ricart i Medina

© Fototeca.cat

Enginyer i pilot d’aviació.

Estudià a Barcelona. Associat amb Francesc Pérez d’Olaguer, fundà (1921) l’empresa Ricart i Pérez, on fou preparat un automòbil de competició que obtingué bons èxits el 1923. Projectà els motors Rex, emprats en maquinària agrícola i industrial durant més de quaranta anys. En retirar-se Pérez (1923), fundà l’empresa Ricart, que posteriorment (1928) es fusionà amb l’empresa España per fabricar cotxes en petites sèries que immediatament guanyaren curses arreu on participaren; juntament amb Felip Batlló, dirigí la fàbrica d’automòbils Ricart-España. El 1936 passà a la Società Alfa Romeo, a Milà, on, com a cap d’estudis especials, portà la direcció de nombrosos projectes (motors dièsel, camions, vehicles esportius i motors d’aviació). En tornar a Catalunya, l’Instituto Nacional de Industria li encarregà que formés el Centre d’Estudis Tècnics d’Automoció (CETA), que projectà la fàbrica de Barajas (Madrid) de l’Empresa Nacional de Autocamiones, SA (ENASA) i els vehicles i motors Pegaso, que foren presentats amb èxit als salons internacionals i en proves esportives d’aquells anys; una altra tasca molt important que es dugué a terme sota la seva iniciativa fou la introducció de normes de racionalització per a les indústries mecàniques (Normes CETA), que han estat aplicades en extensos sectors industrials. El 1959 fou nomenat president director general de l’empresa francesa Société Lockheed de París; durant el seu mandat fou inaugurada la fàbrica de Beauvais. En fusionar-se aquesta empresa amb Bendix i Ducellier formà el grup DBA, del qual fou conseller. Fou un dels fundadors de la FISITA (Fédération Internationale des Sociétés d’Ingénieurs des Techniques de l’Automobile), a París (1948), i el seu president durant el bienni 1957-58. Fou membre d’un gran nombre de societats científiques estrangeres.

S’aficionà a l’aviació en ser el primer passatger de Josep Canudas (1919). Fou un dels socis fundadors de la Penya de l’Aire (1923), president de l’entitat i directiu de la comissió tècnica de la Lliga Aeronàutica de Catalunya (1926-28). El 1930 aconseguí el títol de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona i el 1931 adquirí una avioneta, amb la qual participà en nombrosos festivals i competicions. Es proclamà vencedor del circuit de Barcelona (1933) i formà part de la comissió oficial del Ral·li Internacional de Barcelona organitzat per l’Aeroclub de Catalunya (1936). A Alfa Romeo, dissenyà un Fórmula 1 amb motor posterior que no arribà a competir.